Digitalització del tercer sector

Partint de la idea que la Covid-19 ha ocasionat la reinvenció del sector econòmic i social a nivell mundial, moltes empreses i entitats sense ànim de lucre avui tenen per davant oportunitats i reptes en la mateixa mesura, començant per un pilar indestructible: La transformació digital.

La raó principal d’aquesta necessitat imperiosa per dur a terme la digitalització del tercer sector és l’increment d’emergències socials; causat per milions de persones a tot el món que necessiten assistència d’entitats sense ànim de lucre, però els fons de les quals són incapaços de cobrir aquesta demanda per mitjans convencionals.

Segons dades publicades al diari El Economista, en qüestió de xifres Espanya compta amb almenys 30.000 associacions que exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament del sector socioeconòmic. Aquest, alhora, suggereix una aportació de l’1,51% al Producte Intern Brut del país, tal com passa amb el sector de telecomunicacions o metal·lúrgia.

La suma d’empleats i voluntaris que integren aquest sector és igual a 2 milions, els quals s’encarreguen de fer atenció a més de 12 milions de persones en situació de risc, ja sigui per exclusió social o pobresa extrema.

Tot això col·loca les entitats del tercer sector en una posició compromesa, on aquesta necessitat de reinvenció s’ha centrat en la digitalització d’associacions, o digitalització d’organitzacions, per ajudar a eliminar aquesta bretxa digital que impedeix cobrir tant la demanda d’ajuts com la responsabilitat corporativa de les empreses.

Això vol dir que, actualment, cal la implementació de nous projectes tecnològics dins d’aquesta transformació digital, per oferir un servei més audaç i proper.

La responsabilitat corporativa com a additiu en la transformació del tercer sector.

Segons la ISDI Foundation, el “perfil de donant ha canviat radicalment” després de la digitalització de la societat, avui dia és possible recaptar fons a partir d’individus com a d’empreses, on la majoria de les donacions provenen de mitjans electrònics.

No obstant això, encara hi ha una bretxa digital, producte del desconeixement de les empreses i organitzacions sense ànim de lucre respecte a la digitalització del tercer sector, que impedeix treure el màxim potencial a aquestes eines de captació de fons.

Fins al 2020, el percentatge de captació de fons per aquests canals d’internet corresponia al 20%, les donacions dels quals anaven dirigides a causes diverses i, encara que els imports de cadascuna eren menors, també es donaven en major mesura i estaven dirigits cap a una major quantitat dentitats.

Aquesta és la raó per la qual cal dur a terme una digitalització d’organitzacions; perquè aquestes es mantinguin a prop de donants o socis potencials i, per tant, siguin més accessibles per als seus beneficiaris.

Això permetrà contrarestar l’actual incertesa financera, a més d’incentivar i augmentar la quantitat d’ingressos per part de donants i empreses, que, avui dia, no disposen de programes socials efectius que puguin eradicar la injustícia social.

En l’àmbit de la responsabilitat corporativa, també lidera la necessitat de transformació digital. La societat ha modificat la manera com esperen veure les empreses; els usuaris busquen i prefereixen aquelles que “realment tenen un propòsit i que comparteixen valors amb la societat”, tal com va afirmar Enrique Porta, el soci responsable de Consum i Distribució de l’empresa KPMG, amb seu a Espanya, a l’entrevista publicada a la mateixa pàgina.

Aconseguir una digitalització d’associacions suposaria un augment en el seu recurs econòmic i, alhora, superar l’obstacle que el tercer sector a Espanya ha arrossegant des de finals de la dècada dels 2000.

La digitalització del tercer sector en retrospectiva

El 2008 Espanya va patir una crisi econòmica on el tercer sector es va veure afectat i que, fins avui, segueix causant una disminució considerable de recursos econòmics.

En qüestió de xifres, la crisi del dit any va produir un descens en el finançament de programes socials que es va començar a veure fins després de l’any 2010, on la recaptació era de poc més del 15% a l’any. Tot això anava de la mà amb un augment significatiu de les necessitats socials causades per la crisi.

Fins aquest any s’ha fet notòria la recuperació d’aquestes xifres; no obstant això, les xifres de finançament econòmic continuen sent baixes i, fins i tot, empreses com la PwC asseguren que no augmentaran, si més no, fins a l’any 2022.

D’altra banda, un altre dels problemes que han causat l’escassetat de recursos econòmics al tercer sector ha estat la manca de coneixements, així com persones amb experiència, en l’àmbit de la digitalització. Un cop s’hagin aconseguit traspassar aquestes barreres que imposen els avenços de la tecnologia, es podran implementar amb més facilitat solucions econòmiques, a més, amb una inversió molt menor.

Construcció de la digitalització per al futur pròsper del tercer sector

Sabent tots els beneficis que aquesta ofereix, un dels objectius que actualment planteja l’Associació Espanyola de Fundacions és implantar i establir la digitalització d’organitzacions perquè això, al seu torn, pugui repercutir positivament en els aspectes següents:

• Crear noves relacions entre el tercer sector i beneficiaris i/o donants, ja siguin individus o corporacions.
• Eliminar la bretxa digital que existeix actualment a les fundacions.
• Incentivar el talent de les diferents entitats respecte a la transformació digital, cercant adaptar la cultura i les operacions a una nova normalitat.
• Trobar aquest valor afegit a cada acció, mentre és possible aprendre i compartir a través de la digitalització d’associacions.
• Organitzar noves activitats de formació informativa sobre la transformació digital als diferents sectors d‟assistència social.

Per impulsar aquest tipus d’accions, l’Associació Espanyola de Fundacions va crear, l’any 2019, la Comissió de Transformació Digital, que avui dia se segueix preparant, creixent i adaptant-se a les diferents tecnologies.

Aplicar aquest tipus de ferramentes digitals pot facilitar, a mitjà i llarg termini, les formes de comunicació entre donants/beneficiaris per a la captació de recursos a través de les diferents plataformes.

Avui es poden trobar recursos força efectius com el crowdfunding o les xarxes socials, on el procés és molt més econòmic, ràpid i automatitzat, i l’oportunitat per convertir el tercer sector en una via sustentable de brindar, amb un model operatiu consistent, on sigui possible brindar ajuda als qui més ho necessiten.